Sufragi

Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin, Frédéric Sorrieu, 1850

El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics. En un sentit ampli, el sufragi inclou l'actiu –en el qual es determina qui té dret a l'exercici del vot (ús més comú)– i el passiu –que es refereix a qui i en quines condicions té dret a ser elegit.[1][2][3]

Històricament, nombrosos col·lectius han restat exclosos del dret a votar per raons molt variades: per exemple, de vegades perquè els seus membres eren "súbdits" de reis feudals i no se'ls considerava homes "lliures", i d'altres vegades, perquè l'exclusió de la votació depenia d'una política explícita clarament establerta en les lleis electorals. A vegades el dret a votar excloïa grups que no complien certes condicions (exclusió d'analfabets, impostos de capitació, etc.); fins i tot, a vegades a un grup se li ha permès votar però el sistema electoral o les institucions del govern estaven dissenyats a propòsit per donar-los menys influència que altres grups més afavorits.

Se sol considerar que la legitimitat política d'un govern democràtic deriva principalment del sufragi.[4]

  1. Houghton Mifflin Harcourt Publishing Company. «American Heritage Dictionary Entry: suffrage». [Consulta: 28 juliol 2015].
  2. «Definition of "suffrage" – Collins English Dictionary». [Consulta: 28 juliol 2015].
  3. «suffrage – definition of suffrage in English from the Oxford dictionary». Arxivat de l'original el 25 de desembre 2018. [Consulta: 28 juliol 2015].
  4. «Sufragi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search